Xianbei
  | |
| Tipus | ètnia i grup humà extingit |
|---|---|
| Període | 208 aC - 670 |
| Mapa de distribució | |
 | |
Els xianbei (/ʃjɛnˈbeɪ/; xinès simplificat: 鲜卑; xinès tradicional: 鮮卑; pinyin: Xiānbēi) eren un antic poble nòmada que antigament residia a les estepes de l'est d'Euràsia, en el que avui dia és Mongòlia, Mongòlia Interior i el nord-est de la Xina. Inicialment, van ser una confederació multiètnica amb influències mongoles i turcmanes.[1]
Història
[modifica]Apareixen per primer cop al segle i, quan els xinesos els van utilitzar contra els xiongnu, als que els atacs van deixar força debilitats. El 93 el nou chan-yu dels xiongnu, imposat pels xinesos tres anys abans, es va revoltar contra la Xina, i els xinesos van instigar altra vegada els xianbei contra els rebels; aquesta vegada la victòria dels xianbei fou completa i els xiongnu ja no es van refer mai del tot.[2]
El 109 els xiongnu septentrionals van tornar a la càrrega contra Xina i van atacar-ne posicions frontereres; el governador xinès de Leao-tong (o Leaotong), el general Keng Kuei, va cridar altra volta els xianbei a ajudar-lo. Els Xianbei sota Qizhijian van assaltar el territori Han quatre vegades del 121 al 138.[3] El 145, els xianbei van assaltar el comandament Dai.[4]
El 155 els xiongnu septentrionals foren finalment sotmesos pels xianbei; aquests estaven dirigits per un cap que els xinesos anomenaven Tan-xe-huai. Després de derrotar els xiongnu van arribar fins a la Mongòlia occidental, fins al territori dels wu-suen (el Balkhadj), encara que probablement això foren només incursions i el seu domini es va aturar al Bogdokan. El cap xianbei reprengué les antigues aspiracions xiongnu sobre la Xina. El 156 va atacar la província xinesa de Leao-tong però fou rebutjat; llavors va atacar als xiongnu meridionals, vassalls xinesos, i es va entendre amb ells i junts van fer un atac a la zona fronterera de la Xina al Shansi i al Kansu, però es van haver de retirar a l'arribada d'un exèrcit xinès.
Més tard, el 177, els xianbei van tornar a atacar, aquesta vegada al Leao-si, és a dir a la província a l'oest del riu Leao-ho, al sud-oest de Manxúria, però foren altra vegada rebutjats pel general Txao Pao.
Al començament segle iii sota la pressió dels xianbei, els xiongnu meridionals, vassalls xinesos, es van establir a l'estepa d'Ordos fins al riu Groc i a l'Alashan. Segons el Llibre del Han Tardà, "la llengua i la cultura dels xianbei són els mateixos que els dels wuhuan".[5]
El 220 enmig de la guerra civil va desaparèixer a la Xina la dinastia Han però en aquell moment les diverses hordes, i entre elles els xianbei (també els xiongnu meridionals, xiongnu septentrionals, i wuhuan) estaven totes prou debilitades per intentar res seriós cap al sud, però més endavant els sien-pei, dels que en depenien els xiongnu, van aprofitar els canvis per atacar la frontera del Kansu per la part de Leang-Txeu, on foren rebutjats pel general Ma Long el 279.
En aquesta època un clan dels xianbei, els mujong, va crear un regne propi al Leao-tong i al Leao-si al sud-oest de la moderna Manxúria.
Referències
[modifica]- ↑ Barthold, Vasilii V. Turkestan Down to the Mongol Invasion (en english). E. J. W. Gibb Memorial Trust,, 1977, p. 25. ISBN 9780879914530.
- ↑ N.n, Kradin «Heterarchy and hierarchy among the ancient Mongolian nomads». Social Evolution & History, 10, 1, 2011, pàg. 187–214. ISSN: 1681-4363.
- ↑ Crespigny, Rafe de. Fire over Luoyang: A History of the Later Han Dynasty 23-220 AD (en anglès). BRILL, 2016-10-18. ISBN 978-90-04-32520-3.
- ↑ Nicola Di Cosmo (ed). Military culture in imperial China. Cambridge, Mass. : Harvard University Press, 2009, p. 106. ISBN 978-0-674-03109-8.
- ↑ Chen, Sanping «A-GAN REVISITED — THE TUOBA'S CULTURAL AND POLITICAL HERITAGE». Journal of Asian History, 30, 1, 1996, pàg. 46–78. ISSN: 0021-910X.
